Temps era temps...

En aquesta part elaborarem un recull d’històries iniciades a través d’un dictat que prèviament l'alumne haurà llegit i repassat a casa. L’alumne haurà de completar la història del dictat buscant informació a la xarxa, a la biblioteca, preguntant als seus pares, o simplement expressant la seua opinió. En qualsevol cas haurà d’elaborar un text coherent amb sentit ple que s’adeqüe a les pautes indicades per la professora.

 Dictat 1:

Temps era temps no existien les llets artificials i tots els infants s’alimentaven de llet materna. Però a vegades es podia donar el cas que la mare de la criatura no tinguera llet. Aleshores es buscava una mare de llet, una mare que acabava de parir i tenia llet “per a donar i vendre” i podia alimentar la seua criatura i la de la mare sense llet. Aquestes relacions creaven un vincle molt important entre les famílies que passaven a tractar-se com a parentes: els xiquets es consideraven germans de llet.

Aquestes són les nostres històries:  

Dictado 2:

El Día de Todos los Santos es una tradición cristiana, y en España se celebra de diferentes formas según la región. Por ejemplo, en Cataluña, Valencia y Baleares se celebra la denominada castañada en la que se comen boniatos al horno, castañas y unos dulces muy especiales llamados panellets.  Los panellets se elaboran de pasta dulce a base de azúcar, almendra cruda molida, huevo y patata y boniato y se recubren con clara de huevo y piñones. Otras tradiciones son, por ejemplo, dejar encendidas durante toda la noche velas de aceite en recuerdo a los difuntos para que guíen sus almas, o comer buñuelos de viento. Por cada uno, según la tradición, sacas a una alma del purgatorio.

Dictat 3:

El sereno era el vigilant nocturn que s’encarregava de rondar pels carrers, per tal de vetlar i protegir les persones i les coses. Al principi, quan els carrers no eren il·luminats, portava un fanalet i una gorra.

           La seua faena també consistia a cantar les hores i explicar l’oratge que feia, i despertar els veïns que ho sol·licitaven. La manera era senzilla: al portal de casa, els qui volien ser avisats, dipositaven un nombre de pedretes equivalent a l’hora en què volien ser despertats, i a eixa hora, el sereno els feia trucs a la finestra o a la porta.